consonant)
3. No s'apostrofa l'article femení la, per tradició, davant delsmots host, ira i una (referit a l'hora), i del topònim Haia:
la host
la ira
la una del migdia
la Haia
4. No s'apostrofen l'article femení la ni la preposició de davant les lletres i el nom de les lletres:
la a
la f
la efa
de ema [...]
Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Emirats Àrabs Units. El codi ISO que representa aquest país és AE.
Aquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i en un text redactat [...]
Els noms dels rius catalans més significatius generalment porten l'article masculí (que provindria d'un mot descriptiu geogràfic masculí elidit o sobreentès, com ara riu). Per exemple: l'Ebre, el Francolí, el Llobregat, l'Onyar, el Segre, el Ter...
N'hi ha uns quants, però, que porten l'article [...]
Per esmentar el mes en què succeeix un esdeveniment, es pot introduir l'expressió temporal amb preposició o sense.
1. Amb preposició:
Generalment es fa servir la preposició a per fer referència al mes en general. Per exemple:
La desgràcia va passar a l'octubre.
En molts casos també es pot ut [...]
Els adverbis acabats en -ment s'han format a partir de la forma femenina d'adjectius qualificatius. Per exemple, vivament s'ha format a partir de viva; ràpidament, a partir de ràpida; difícilment, a partir de difícil, que com a adjectiu invariable té, com els altres, l'opció de formar l'adverbi co [...]
Els verbs dir i dur pertanyen a la segona conjugació.
La segona conjugació inclou els verbs que tenen l'infinitiu acabat en -re o -er àtones (rebre, córrer), alguns amb -er tònica (saber) i verbs que acaben en -r, com dir, dur i fer. En el cas de dir, doncs, la i no pertany a la desinència verba [...]
prou, a més, en alguns parlars es fa la flexió de gènere i s'adopten formes femenines: prouta, proutes.
Cal recordar, però, que aquestes formes flexionades, pròpies dels registres informals de certs parlars, no són adequades en els registres formals.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l [...]
El gentilici d'ús més general per denominar els habitants dels Estats Units d'Amèrica és nord-americà, nord-americana. L'adjectiu americà, americana també es fa servir sovint amb aquest mateix significat. I modernament també s'empra el gentilici estatunidenc, estatunidenca, sobretot en els casos [...]
En català, l'ordre neutre dels elements de la frase declarativa, és a dir, d'una frase que expressa un judici afirmatiu o negatiu, és el següent: subjecte, verb i complements del verb (complement directe, indirecte, circumstancials o adjunts, etc.), tot i que hi ha alguns complements que tenen [...]
Els verbs trucar i telefonar, quan signifiquen 'establir comunicació per via telefònica', són intransitius i porten un complement indirecte que expressa la destinació. Per exemple:
La teva germana ha trucat fa poc: truca-li!
No telefonis a l'àvia ara, que no hi serà.
Malgrat que, actualment, d [...]